TERRENAL | La impactant bellesa de la dansa pura

En el moment que Víctor Jiménez, director de la La Mov, va assumir el repte de liderar una companyia de dansa a Saragossa, algunes de les premisses estaven clares: línies neoclàssiques -aquelles que bevent del clàssic relaxen els codis guanyant en expressivitat i fluïdesa-, una necessària qualitat física i interpretativa dels ballarins i la col·laboració amb altres artistes com ara compositors, escenògrafs i també coreògrafs.

Una dècada després, el projecte ja ha pres la forma d’una companyia estable, consolidat pel recolzament econòmic del Govern d’Aragó. La Mov és referència de les companyies de format mitjà-gran actuals que, treballant des de la perifèria (les dues capitals on l’ecosistema de la dansa té més pes són Madrid i Barcelona), ha aconseguit no només mantenir-se sinó també créixer i projectar-se cap a un futur cada dia menys incert.

Potser la mateixa formació i carrera artística de Jiménez ens donen les claus d’aquest ascens. El madrileny es va formar al Real Conservatorio de Arte Dramático y Danza de Madrid abans d’entrar a formar part del Ballet de Víctor Ullate, d’on va fer el salt com a ballarí solista principal al Ballet Bèjart de Laussane, Suïssa, sota la direcció del mític coreògraf francès, formació en la qual va estar una dècada.

La dansa clàssica és sense dubte una de les carreres més exigents i metòdiques de les arts en viu. Disciplina, tenacitat i condicions físiques excepcionals conviuen amb el talent interpretatiu i la capacitat de treballar en equips grans i diversos sota les regnes d’artistes de fortes personalitats.

Afable i decidit, Jiménez va saber destacar en un món atractiu i a l’hora competitiu. De la companyia de Bèjart va passar al Ballet de l’Òpera de Lió, un altre dels grans centres de la dansa a Europa, on va ser ballarí solista en peces del repertori clàssic però també dels grans coreògrafs del segle XX, de William Forsythe a Jírí Kylian o Maguy Marin.

Jiménez ha aconseguit en poc més de deu anys tirar endavant un repertori propi que ha combinat les creacions neoclàssiques signades per ell mateix amb altres de vocabulari contemporani creades per Sharon Fridman, Itzik Galili, els directors de l’anglesa Company Chameleon (Anthony Missen i Kevin Edgard), Davy Brun, Antonio Ruz i Francisco Lorenzo. La diversitat s’ha convertit en un dels estímuls per a la formació –també pel públic-, preparada per apropar-se tant a una Ventafocs de Jiménez com al llenguatge urbà i desfermat de Missen i Edgard.

Terrenal s’està convertint en un nou pas endavant en la trajectòria de La Mov. Estrenada l’octubre de 2017 ja se n’han fet més de 30 representacions al grans teatres del circuit escènic. Va ser l’experiència amb la malaltia d’un amic proper la que va portar el director a endinsar-se en una reflexió sobre la vida i la mort.

La peça per a vuit ballarins utilitza un monument musical com és el Rèquiem de Mozart, juntament amb la composició contemporània de Jorse Sarnago, per donar forma a una creació que cerca la bellesa i la plasticitat.

Una invitació a deixar-se emportar per la dansa i els sentiments que provoca. Terrenal ha aconseguit quatre nominacions als Premis Max: millor espectacle, millor coreografia, millor intèrpret femení i masculí. Ara tenim l’ocasió de descobrir el perquè.    

Sara Esteller

Periodista i Diplomada en Gestió d’Arts Escèniques, crítica cultural de Recomana.cat

TERRENAL

Divendres 29 de març, a les 21 h

Més informació i entrades