Venim de Clavé | Per Alba Nogueras

El Cor de Cambra de Granollers ens proposa un viatge en el temps que començarem envoltats de bosc: les veus masculines interpretaran Les flors de maig, una de les obres més conegudes i celebrades de Josep Anselm Clavé, figura a qui, enguany, retrem homenatge en el bicentenari del seu naixement i cent-cinquantè aniversari de la seva mort. Ja amb la formació al complet –i encara en un escenari protagonitzat pel riu i les flors–, la seguirà una obra d’Antoni Nicolau que posa música als versos de to religiós de Mossèn Cinto Verdaguer; Entre flors. I, també a l’ombra d’un arbre frondós, despertarem un punt de picaresca amb Sota de l’om, una tonada popular harmonitzada per Enric Morera.

Canviarem completament de caràcter per instal·lar-nos en la nostàlgia; l’enyor a un paisatge, a un país, a un temps passat. L’emigrant d’Amadeu Vives és una obra que, amb els anys, s’ha convertit en un cant patriòtic, especialment, pels exiliats de la mateixa manera que ho és la sardana Sant Martí del Canigó de Pau Casals. Escrita des de Prada de Conflent i composta originalment per a cobla, Joan Costa l’hi va afegir lletra per a ser cantada. D’una melancolia diferent està feta Jovenívola de Lluís Millet, escrita originalment per a homes poc després de fundar, juntament amb Vives, l’Orfeó Català i que el seu fill arranjaria per a cor mixt.

Guardarem, també, un espai per a l’amor; un de no correspost, captiu i afligit –el que es reflecteix a Madrigal, de Cristòfol Taltabull– o un d’alegre, innocent i despreocupat –el que descriu Lluís Maria Millet a La sardana de l’abril. Un amor, en tot cas, sempre lligat al verd de la muntanya, a la llum de la primavera o, com en el cas d’Aubada –obra de Miquel Tortell sobre un text de Marià Aguiló, arranjada a cinc veus per Joan M. Thomas–, al cel de nit i a les estrelles.

Continuarem tornant, de nou, al paisatge pirinenc més emblemàtic dels catalans –Joan Manén elabora una glossa a partir de la popular Muntanyes del Canigó– i a la seva dansa per excel·lència; la sardana. Somni és, segurament, la més popular de Manel Saderra i, posteriorment a la seva composició, va servir d’inspiració a Manel Pont per escriure’n un poema. En aquesta versió coral sentirem música i lletra entrellaçades, amb uns versos que descriuen un estany ple de fades i misteri. Finalment, acomiadarem la vetllada amb L’oreneta de Queralt de Manel Oltra, una sardana amb lletra de Neus Ballarà que descriu la imatge de la Verge del Santuari berguedà; asseguda, amb la mà esquerra agafa el seu fill, que sosté un llibre, i amb la mà dreta sosté una oreneta, que vola cap a la plana.