Arriba un dels millors malabaristes del món, Wes Peden!
10.12.2024
Envoltat d’enormes estructures inflables blaves i acompanyat per ritmes electrònics compostos a partir del so distorsionat de les muntanyes russes, Wes Peden, l’artista d'Estats Units considerat un dels millors malabaristes del món, realitza trucs originals inspirats per les muntanyes russes i els seus cinturons de seguretat d’alta tecnologia. Wes va aprendre a fer malabars amb 5 anys i als 11 ja estava actuant per diversos escenaris. Amb Rollercoaster, l’artista dona el tomb a les regles del teatre per crear un espai segur on presentar alguns dels malabars més difícils i originals mai vistos damunt d’un escenari. L’entrevistem a continuació per conèixer millor el fascinant món dels malabars i aquest artista innovador i de primer nivell.
Ets considerat un dels millors malabaristes del món, conegut pel teu estil i habilitat. No és casualitat que practiquis aquesta disciplina des de petit. Què et va atreure del món dels malabars?
El meu pare encara és malabarista. Quan era petit, sempre l’estava veient assajar, construir estris, fer vestits i anar a actuar. Al principi, només intentava imitar el que ell feia. Ell i la meva mare em van animar molt, i m'encantava el fet que els malabars es podien fer amb tants objectes diferents. Fins i tot podies combinar-los o crear-ne de propis. Semblava infinit, en el millor sentit. Alguns dies, quan era nen, practicava amb pilotes, cèrcols, maces, pals del diable, diàbolo, llaç, fuet, io ios, fent girar una pilota, caixes, malabars amb barrets... tot al mateix dia! Tenir aquesta base tan àmplia, practicant amb tota mena d’objectes, m’ha estat molt útil en la meva carrera artística. Puc agafar tècniques de tots aquests elements i barrejar-les d’una manera nova.
Què t’agrada dels malabars?
Hi ha dues coses que m’encanten dels malabars. La primera és la meva relació personal amb aquesta disciplina quan estic creant i experimentant. M’encanta aquell moment en què estic sol a l'estudi i descobreixo un truc que em fa riure de sorpresa i alegria, quan sento que he trobat alguna cosa desconeguda, satisfactòria i intrigant.
La segona és la felicitat de fer feliç la gent amb els malabars que creo per a ells. M'encanta crear alguna cosa que trobo emocionant, després compondre-la, il·luminar-la, afegir-hi el vestit, la música i la dramatúrgia, perquè el públic la gaudeixi tant com jo. Quan la gent gaudeix dels meus espectacles o vídeos, és especialment gratificant perquè estic expressant coses que no es poden dir amb paraules. Quan veuen la meva feina i la gaudeixen, em sento agraït.
I quin tipus d’espectacle veurem al Teatre Auditori de Granollers?
Veureu el resultat de quatre anys de feina, en què he desenvolupat noves tècniques i objectes de malabars, tots inspirats en les muntanyes russes. Veureu pilotes girant al meu voltant a través d'un tub llarg i flexible, semblant als vagons que es desplacen per les vies d'una muntanya russa. També hi ha una peça cerimonial amb plats giratoris per retre un homenatge a les muntanyes russes del passat. En general, l’espectacle és un món ple de color, d’estil pop, ple de malabars hipnòtics i d’inventiva lúdica.
Creus que la gent pot tenir una visió massa tradicional dels malabars, com si fos només una persona intentant impressionar el públic controlant objectes?
Els malabars tenen una enorme relació complexa amb la destresa. Crec que la gent entén que, quan els ballarins salten alt o fan girs ràpids, l'objectiu no és demostrar la seva capacitat atlètica, sinó expressar alguna cosa. Espero que, amb el temps, la gent vegi que amb els malabars passa el mateix.
I tu, doncs, què vols expressar a través d’aquesta forma d’art?
Veig els malabars com una forma d'art interpretativa. És a dir, expresso les meves idees a través de la forma, el color, la velocitat i la fragilitat dels malabars. El públic és lliure de gaudir simplement d’allò que veu o d’anar una mica més enllà i buscar connexions i narratives més profundes. Trobo moltes similituds entre els malabars contemporanis i com Wassily Kandinsky veia la pintura. Ell creia que l'art podia utilitzar colors, formes i composicions per comunicar emocions d’una manera semblant a la música, creant una "simfonia visual" que transcendís la interpretació literal. Tinc clar que els malabars poden fer el mateix.
Com animaries el públic a venir a veure el teu espectacle?
Jo diria: “Ei! Tu, que portes un barret tan bonic, ets curiós? T'agrada veure coses noves? Has vist mai un espectacle contemporani de malabars, acolorit i sobre muntanyes russes? Exactament! Ens veiem allà!”. És un espectacle per a majors de vuit anys ja que dura una hora i requereix una mica d’atenció. Esteu tots i totes convidats/des!
Actualitat
Auditori de Granollers i de l’Orquestra de
Cambra de Granollers
