ANY RUERA | Tot tipus de música per a tot tipus de públics

Josep Maria Ruera és un compositor molt present a la ciutat de Granollers. Tant l’orgue de l’església com l’Escola Municipal de Música porten el seu nom i encara avui moltes persones de la ciutat poden vantar-se d’haver estat alumnes del mestre Ruera ja que, tot i haver nascut l’any 1900, va estar ben actiu fins a pocs anys de la seva mort, l’any 1988. 

El seu 125è aniversari ens porta a revisar els aspectes més destacats de la seva trajectòria amb l’Anna Maria Piera, actual directora del Conservatori de Granollers i autora de l’única biografia publicada fins ara sobre aquest músic que els granollerins recordem amb afecte i que va tenir també una important activitat més enllà de l’àmbit local. 

“Als músics catalans nascuts als primers anys del segle XX” -explica Piera- “se’ls coneix com la generació perduda. Eren una gent a qui la Guerra Civil els va trobar en plena consolidació artística i que començaven a fer-se un lloc en el mercat musical. Cal pensar que el 1936 Ruera acabava d’estrenar una obra per a gran banda titulada tres moviments simfònics en el concert inaugural del XIV Festival Internacional per la Música Contemporània que es va celebrar l’abril d’aquell any”. Si tenim en compte que aquest festival va reunir a Barcelona personalitats com Pau Casals, Concepció Badia o Benjamin Britten, ens podem fer una idea de la rellevància d’aquesta estrena i ens situa la figura de Ruera en el context musical de moment. 

No ens hauria de sorprendre el reconeixement de la música de Ruera en aquell temps si tenim en compte que es va formar amb alguns del principals mestres del moment: Enric Morera, Joan Lamote de Grignon i Joan Baptista Lambert. Fins i tot, la bona relació de Ruera amb aquest darrer va facilitar que quan l’any 1928 s’inaugurava l’Escola Municipal de Música de Granollers Lambert acceptés ser-ne el director, si bé era un càrrec més aviat de representació ja que seria el propi Ruera qui treballés en el dia a dia com a subdirector del centre. No seria fins l’any 1945 que el músic granollerí n’asumís oficialment la direcció. Per Anna Maria Piera aquesta actitud humil del mestre va fixar una mena d’estil propi en la gestió de l’escola de música on es primava la qualitat de la feina sobre el reconeixement de la personalitat: “Primer va saber quedar-se en un segon terme posant en Lambert al davant per tal de donar prestigi al centre. Després, durant tots els anys que va ser-ne director, va treballar de manera eficaç per aconseguir la major qualitat possible i, finalment, quan va deixar el càrrec, va apostar per un successor amb una manera de fer i un estil totalment diferents als seus però que tenia un gran talent: en Carles Riera.” 

Ruera doncs també va destacar en la composició, la interpretació (fou viola de l’Orquestra Pau Casals i d’un quartet de corda molt actiu durant els anys 20 així com organista titular de l’església de Sant Esteve de Granollers) i la direcció, tant de cors com de formacions instrumentals de música clàssica i moderna. En aquest últim aspecte “l’Orquestra Selecció és la formació més coneguda d’entre les que va impulsar Ruera o hi va participar, però hem de tenir en compte que també va formar part d’altres conjunts com la Catalonia, la Moderna o, posteriorment, els Pleyel. Cada un d’aquests grups pertany a èpoques diferents i responen a la capacitat del mestre d’adaptar-se als gustos de cada moment i adaptar-hi tot tipus de repertori. Aquestes orquestres feien tan música ballable o lleugera com adaptacions de les grans obres del repertori clàssic” recorda Piera. “Acostar tots els tipus de música a tots els tipus de públics era una de les obsessions de Ruera, fet que ens connecta també amb la seva faceta de pedagog.” I és que Josep Maria Ruera va escriure sardanes, peces corals, música de cambra, música simfònica, música sacra… Per ell la música era només una forma més de la cultura i segurament no entenia els límits entre gèneres o estils.  

La seva inquietud humanista el va portar també a implicar-se en la protecció del patrimoni cultural de la ciutat formant part de la junta del museu local, fent tot el possible durant la guerra per salvaguardar l’arxiu parroquial (lamentablement sense èxit) i participant en nombroses ponències i activitats del Centre d’Estudis de Granollers. Aprofitar doncs aquest 125 aniversari per a revisar la seva figura i el seu llegat és no només positiu sinó del tot necessari. 

Oriol Padró Cirera, arxiver melòmen i responsable del pòdcast Sons en el temps

Concerts per l'Any Ruera al Teatre Auditori de Granollers