La plaza del diamante

La Plaza del Diamante és una adaptació del clàssic de Mercè Rodoreda, publicat l’any 1962, que narra la vida de la Natàlia, la Colometa, una noia òrfena de mare que haurà de tirar endavant en la Barcelona de la postguerra, un període que marcà profundament la vida dels seus habitants. Joan Ollé ofereix una adaptació en forma de monòleg on una Lolita Flores, valenta i abissal, interpreta el personatge de la Colometa, just ara que la gran dels Flores compleix 40 anys damunt dels escenaris i 35 anys després que la mateixa Rodoreda autoritzés Ollé, a través d’una afectuosa carta, a portar la seva obra a l’escenari.

Perduda i desolada, Natàlia, la Colometa, veurà marxar i morir els seus éssers estimats. Passarà gana i misèria i a vegades sentirà que no és capaç de tirar endavant amb els seus fills. Lolita, filla de Lola Flores i d’un gitano català, el Pescaílla, nascut a pocs metres de la Plaça del Diamant, condueix sencer el monòleg d’una història plena de vincles personals, amb la força que la caracteritza i l’emoció d’enfrontar-se al repte d’interpretar un personatge tan estimat aquí.

Però l’adaptació d’aquest clàssic de la literatura no només ressona en l’imaginari col·lectiu dels catalans. Cal recordar que ha estat traduïda a més de trenta idiomes. És una obra carregada d’intensitat que ha triomfat tant a Madrid com a la resta de ciutats on s’ha representat, segurament perquè Natàlia, la Colometa és el reflex universal de les dones que van patir i van lluitar a parts iguals en un país ferit per la guerra.

Vídeo: