Haydn, el primer romàntic

Franz Joseph Haydn (1732-1809) és considerat el pare de la simfonia. En va fer un centenar llarg (n’hi ha cent sis de catalogades) i va consolidar un model que es va desenvolupar durant dos segles fins a cotes insospitades. Haydn les vas compondre al llarg de quatre dècades, però les quatre simfonies que escoltarem en aquest concert corresponen a una etapa molt concreta, entre 1768 i 1771, especialment prolífica i experimental, d’innovacions i atreviments que comencen a transpirar romanticisme i passions desfermades. És l’època “Sturm und Drang”, és a dir “tempesta i passió”, un estil sorgit en el món de la literatura a mitjans del segle XVIII, que va impregnar altres arts com la música, i que es caracteritza per l’expressió d’emocions extremes. En música, aquest apassionament inusitat fins aleshores s’expressa en passatges agitats, convulsos, amb ritmes sincopats i inquietants, tonalitats menors, i molts contrastos dinàmics que transmeten aquest frenesí emocional. Cal dir que Haydn ho fa sense “despentinar-se” massa, conservant aquell prodigiós equilibri i la contenció i l’elegància que caracteritzen tota la seva música, i que són lluny encara de les efervescències romàntiques; però aquestes quatre simfonies, totes elles amb títols apòcrifs, tenen un inqüestionable esperit proto-romàntic, ardent i enèrgic, i comparteixen una instrumentació ombrívola, amb tota la corda, dues trompes, dos oboès i un fagot, altament evocadora. Un Haydn inusual i sorprenent.

Ens apropem a Haydn amb una selecció de les seves simfonies

Programa

Simfonia núm.59, en La major, “Foc”
Simfonia  núm.43, en Mi b Major, “Mercuri”
Simfonia núm.49, en Fa menor, “La Passió”
Simfonia núm. 44, en Mi menor, “Fúnebre”