Pau Vallvé

Pau Vallvé publica nou disc Agorafília (passió per sortir cap enfora, sigui d’un lloc o d’un mateix. Tot el contrari que l’agorafòbia). Un disc que mescla el seu vessant més íntim i acústic amb l'electrònica de sintetitzadors i amb el seu toc explosiu de banda de rock.

Com ja és tradició en ell, a cada nou disc, nova formació i nou format. La banda escollida per aquesta ocasió està formada per dos grans músics que són alhora grans amics del Pau: en Turre als modulars, les caixes de ritme i la bateria i en Jordi Casadesús als sintetitzadors, els sàmplers i el baix.

Una altra novetat és que, per primera vegada, veurem el Pau assegut al piano i amb tres músics a l'escenari envoltats de cables i màquines, tocant i jugant. Un concert explosiu, però també íntim i bonic. Amb un disseny de llums i escenari fet pels osonencs Noxfera, responsables de les llums d'Oques Grasses o La Fura dels Baus.

“Serà el 18è àlbum que m'assec a escriure i per aquest motiu vaig decidir que volia fer les coses diferents, per no començar a fer discos com a xurros, ni per inèrcia. M'he putejat, m'he posat pals a les rodes, he volgut fer tot el procés diferent de com sempre i el resultat és preciós!”, explica el músic que, de fet, diu que “és el millor disc que he fet mai!”

Per primera vegada veurem a Pau Vallvé al piano